Fundació de l’escola

Una escola amb 125 anys de vida.

La nostra escola va estar un dels grans somnis del P. Manyanet que va posar els ulls en una casa del barri de la Sagrera, a la Parròquia de Sant Martí de Provençals; un barri principalment de gent obrera.

Sembla ser que el P. Manyanet es va fixar des del principi en unes cases però, de moment, ni la situació jurídica ni la situació econòmica permetien portar endavant aquest projecte. Així el dia 3 d’abril de 1895 escriu a la M. Colomina: “Las casas de la Sagrera aún no se han vendido y estoy seguro que San José las reserva para nosotros. ¡Dios le bendiga!”

El 15 de febrer de 1896 el Pare escriu al seu amic el Dr. Felipe Vergés: “Sin que sea mi ánimo prevenir la casa y sí como simple indicación, diré que en la gran barriada llamada Sagrera, de la parroquia de Sant Martí de Provençals, harían un bien inmenso y serían bien recibidas, puesto que desde las Escolapias hasta las Dominicas de San Andrés, que unas y otras distan mucho de aquel punto, no existe otra enseñanza de religiosas…”

Al mateix temps que es realitzen les obres es prepara amb il·lusió l’aspecte pedagògic; el col·legi que anava a posar-se sota l’advocació de la “Mare de Déu dels Àngels” era el primer centre de plena propietat.

La cerimònia d’inauguració s’havia de celebrar el 2 de novembre però el P. Manyanet va dir: “No quiero fundar el día de los muertos, para que la obra no sea muerta; lo haremos el día de los innumerables muertos de Zaragoza, porque la prefiero mártir”.

Sabem que la primera comunitat va sortir d’Aiguafreda el 30 d’octubre de 1898 i estava formada per: M. Encarnación Colomina, M. Martina Folch, M. Manuela Serra, M. Pilar Mas y M. Gertrudis Amat; es va completar amb la M. Montserrat Cabrol i la Gna Felipa Roig que es trobaven al Col·legi de Sant Josep, on van residir totes fins el dia 3 de novembre.

El dia de la fundació la comunitat de religioses és acompanyada pel P. Manyanet i el P. Joan Gregori. A la porta del col·legi els esperaven sacerdots, pares de la Saagrada Família, famílies del barri… Les campanes tocaven anunciant l’arribada de les religioses mentre la gent les obsequiava amb rams de flors, dolços… Van entonar el TE DEUM i van entrar-hi per visitar les dependències.

Les classes van iniciar-se al dia següent, malgrat que el curs ja estava començat.

Al CORREO CATALÁN del dia 6 de novembre es diu: “Las Religiosas de la santa Casa de Nazaret, institución española recién fundada para la educación e instrucción de las niñas, acaba de abrir al público una Casa-Colegio en la calle de la Sagrera num 10, barriada de San martín de Provençals, en esta ciudad. Se dará enseñanza de párvulas, y la elemnatl y superior completas, y las demás labores propias de la mujer; cuenta espaciosas salas para clases, comedor, planchador, etc. y una magnífica huerta-jardín. Admiten externas, medio-pensionista e internas”.

El col·legi començà amb moltíssima il·lusió però no li faltaren dificultats. Malgrat això, sabem que l’any 1916 compte amb 150 alumnes, que les pàrvules realitzen lectura, escriptura, aritmètica, geografia, història natural, catecisme, Sagrada Escriptura, treballa manuals, educació física, cant i gimnàstica rítmica.

L’any 1903 assumeix les obres d’ampliació l’arquitecte JOAN RUBIÓ i BELLVER, deixeble i col·laborador de Gaudí, i això va fer que al pati s’incorporés l’expressivitat modernista tot reforçant les formes irregulars i el contrast.

A la Guerra Civil les religioses van haver d’abandonar l’escola després de presenciar el saqueig,  quan aquesta va ser assaltada pels republicans i destinada a Hospital de Sang.

L’any 1942, a instàncies de la JUNTA de PROTECCIÓN de MENORES de MADRID i per tal de “ayudar a la Patria”,  van ser acollides 50 noies internes de la protecció de menors.

Durant tres dècades (1940-1970), l’escola es va consolidant tot arrelant-se al barri.

L’any 1969 es concedeix la subvenció al centre, la qual cosa permet que sigui el col·legi del barri i augmenti de forma increïble les matrícules fins el dia d’avui.